En el procés
de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra
les seves institucions d'autogovern.
Catalunya, exercint el dret a l'autonomia que la Constitució reconeix i
garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seva
voluntat de constituir-se en comunitat autònoma.
En aquesta hora solemne en què Catalunya recupera la seva llibertat, cal retre
homenatge a tots els homes i dones que han contribuït a fer-ho possible.
El present Estatut és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i
defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de
lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat
és la garantia de l'autèntica unitat de tots els pobles d'Espanya.
El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la
llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar
per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els
qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el lligam amb una història d'afirmació i respecte dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història
que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir per tal de fer possible la
construcció d'una societat democràtica avançada.
Article
1
1. Catalunya, com a
nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat
Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva
norma institucional bàsica.
2. La Generalitat és la institució en què s'organitza políticament l'autogovern
de Catalunya.
3. Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i
del poble.
Article 2
El territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques
compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en el
moment d'ésser promulgat el present Estatut.
Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà,
oficial a tot l'Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les
mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions
que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels
ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i
protecció.
Article 4
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en
fons groc.
Article 5
1. La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en
municipis i comarques; també podrà crear demarcacions supracomarcals.
2. Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i
metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics.
3. Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya
d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents
entitats territorials.
4. Allò que estableixen els apartats anteriors s'entendrà sense perjudici de
l'organització de la província com a
entitat local i com a divisió territorial per a l'acompliment de les activitats
de l'Estat, de conformitat amb allò que preveuen els articles 137 i 141 de la
Constitució.
Article 6
1. Als efectes del present Estatut, gaudeixen de la condició política de
catalans els ciutadans espanyols que, d'acord amb les lleis generals de
l'Estat, tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits en aquest Estatut
els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el
darrer veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició al corresponent
consolat d'Espanya. També gaudiran d'aquests drets llurs descendents inscrits
com a espanyols, si ho sol·liciten així, en la forma que determini la llei de
l'Estat.
Article 7
1. Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tindran eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que puguin
establir-se en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per
l'estatut personal o altres normes d'extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquiriran la nacionalitat espanyola quedaran sotmesos al
dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya,
salvant que manifestessin llur voluntat en contra.
Article 8
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures fonamentals
establerts a la Constitució.
2. Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l'àmbit de la seva
competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de
l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives,
remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la
participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i
social.
Article 9
La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre es matèries
següents:
1. Organització de les seves institucions d'autogovern, en el marc del present
Estatut.
2. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català.
3. Normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de
l'organització de la Generalitat.
4. Cultura.
5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i
científic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de
l'article 149 de la Constitució.
6. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit
cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i
serveis de belles arts d'interès per a la Comunitat Autònoma.
7.Investigació, sens perjudici d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1
de l'article 149 de la Constitució. Les acadèmies que tinguin llur seu central
a Catalunya.
8. Règim local, sens perjudici d'allò que disposa el número 1 de l'apartat 1 de
l'article 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i
denominació oficial dels municipis i topònims.
9.Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge.
10.Monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais
naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb allò
que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la
Constitució.
11. Higiene, tenint en compte allò que disposa l'article 17 d'aquest Estatut.
12. Turisme.
13. Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès general de
l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat
autònoma.
14. Carreteres i camins l'itinerari dels quals passi íntegrament per territori
de Catalunya.
15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports,
heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d'allò
que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la
Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de
transports.
16. Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües corrin
íntegrament per dins de Catalunya; instal·lacions de producció, distribució i
transport d'energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu
aprofitament no afecti una altra província o comunitat autònoma; aigües
minerals, termals i subterrànies. Tot això sens perjudici d'allò que estableix
el número 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.
17. Pesca en aigües interiors, cria i recollida de mariscs, aqüicultura, caça i
pesca fluvial i lacustre.
18. Artesania.
19. Ordenació farmacèutica, sens perjudici d'allò que disposa el número 16 de
l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.
20.Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors,
de conformitat amb la legislació mercantil.
21. Cooperatives, pòsits i Mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat
Social, respectant la legislació mercantil.
22. Cambres de la Propietat, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, sens
perjudici d'allò que disposa el número 10 de l'apartat 1 de l'article 149 de la
Constitució.
23. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sens
perjudici d'allò que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució.
24. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic,
benèfico-assistencial i similars, que exerceixin principalment llurs funcions a
Catalunya.
25. Assistència social.
26. Joventut.
27. Promoció de la dona.
28. Institucions públiques de protecció i tutela de menors, respectant, en tot
cas, la legislació civil, penal i penitenciària.
29. Esport i lleure.
30. Publicitat, sens
perjudici de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans
específics.
31. Espectacles.
32. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues
Esportivo-benèfiques.
33. Estadística d'interès de la Generalitat.
34. Les altres matèries que s'atribuiran expressament en el present Estatut com
de competència exclusiva i les que, amb aquest caràcter i mitjançant una llei
orgànica, seran transferides per l'Estat.
Article 10
1. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, en els
termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el
desenvolupament legislatiu i l'execució de les matèries següents:
1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l'administració de la
Generalitat i dels ens públics que en depenguin, així com el règim estatutari
de llurs funcionaris.
2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l'àmbit de
competències de la Generalitat.
3. Reserva al sector públic de recursos o serveis essencials, especialment en
cas de monopoli, i intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès
general.
4.Ordenació del crèdit, banca i assegurances.
5.Règim miner i energètic.
6.Protecció del medi
ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir
normes addicionals de protecció.
7.Ordenació del sector pesquer.
2.Correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu del sistema de
Consultes Populars Municipals en l'àmbit de Catalunya de conformitat amb allò
que disposin les Lleis a les quals es refereix l'apartat 3 de l'article 92 i el
número 18 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució i corresponent a
l'Estat l'autorització de llur convocatòria.
Article 11
Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les
matèries següents:
1.Penitenciària.
2. De treball, assumint les facultats, competències i serveis que en aquest
àmbit i a nivell d'execució exerceix actualment l'Estat respecte a les
relacions de treball, sens perjudici de l'alta inspecció d'aquest. Queden
reservades a l'Estat totes les competències en matèria de migracions interiors
i exteriors, fons d'àmbit nacional i de feina, sens perjudici d'allò que
estableixin les normes de l'Estat sobre aquestes matèries.
3.Propietat intel·lectual i industrial.
4. Nomenament d'agents de canvi i borsa, corredors de comerç. Intervenció, si
s'escau, en la delimitació de les demarcacions corresponents.
5. Pesos i mesures. Contrastació de metalls.
6. Fires internacionals que se celebrin a Catalunya.
7. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal l'execució dels quals
no es reservi l'Estat.
8. Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n
reservi la gestió directa.
9. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i
destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin
damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de
l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució sens perjudici de l'execució
directa que es reservi l'Estat.
10. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües
territorials de l'Estat corresponents al litoral català.
11. Les altres matèries que s'atribuiran en el present Estatut expressament com
de competència d'execució i les que amb aquest caràcter i mitjançant una llei
orgànica seran transferides per l'Estat.
Article 12
1. D'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la
política monetària de l'Estat, correspon a la Generalitat, en els termes d'allò
que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1 de
l'article 149 de la Constitució, la competència exclusiva de les matèries
següents:
1.Planificació de l'activitat econòmica a Catalunya.
2.Indústria, sens perjudici d'allò que determinin les normes de l'Estat per
raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar, i les normes relacionades
amb les indústries que estiguin sotmeses a la legislació de mines, hidrocarburs
i energia nuclear. Queda reservada a la competència exclusiva de l'Estat
l'autorització per a transferència de tecnologia estrangera.
3.El desenvolupament i execució a Catalunya dels plans establerts per l'Estat
per a la reestructuració de sectors industrials.
4.Agricultura i ramaderia.
5.Comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari, sens perjudici de la
política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la
competència. Denominacions d'origen en col·laboració amb l'Estat.
6.Institucions de crèdit corporatiu, públic i territorial i caixes
d'estalvi.
7.Sector públic econòmic de la Generalitat, en tot allò que no sigui tractat en
altres normes d'aquest Estatut.
2. La Generalitat participarà, igualment, en la gestió del sector públic
econòmic estatal, en els casos i activitats que correspongui.
Article 13
1. La Generalitat podrà crear una Policia Autònoma en el marc del present
Estatut, i, en allò que no hi estigui específicament regulat, en el de la Llei
Orgànica prevista a l'article 149, 1, 29 de la Constitució.
2. La Policia Autònoma de la Generalitat exercirà les funcions següents:
a) La protecció de les persones i béns i el manteniment de l'ordre
públic.
b) La vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la
Generalitat.
c) Les altres funcions previstes en la Llei Orgànica a la qual es refereix
l'apartat 1 del present article.
3. Pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la Policia Autònoma i la
coordinació de l'actuació de les policies locals.
4. Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat
sota la dependència del Govern els serveis policíacs de caràcter
extracomunitari i supracomunitari com és ara la vigilància de ports, aeroports,
costes i fronteres, duanes, control d'entrada i de sortida del territori
nacional d'espanyols i estrangers, règim general d'estrangeria, extradició i expulsió,
emigració i immigració, passaports, document nacional d'identitat, tràfic
d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat, contraban i frau fiscal i les
altres funcions que els encarrega directament l'article 104 de la Constitució i
les que els atribueixi la Llei Orgànica que el desenvoluparà.
5. La Policia Judicial i els cossos que actuïn amb aquesta funció dependran
dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal en les funcions
especificades a l'article 126 de la Constitució i en els termes que disposin
les lleis processals.
6. Es crea la Junta de Seguretat, formada per un nombre igual de representants
del Govern i de la Generalitat, amb la missió de coordinar l'actuació de la
policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
7. La Junta de Seguretat determinarà l'Estatut, Reglament, dotacions,
composició numèrica i estructura, el reclutament de la policia de la
Generalitat, els comandaments de la qual seran designats entre caps i oficials
de les Forces Armades i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que,
mentre prestin servei en la policia de la Generalitat, passaran a la situació
administrativa que prevegi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 1
del present article o a la que determini el Govern, i en aquesta situació
quedaran exclosos del fur militar. Les llicències d'armes correspondran, en tot
cas, a l'Estat.
Article 14
1. En ús de les facultats i en exercici de les competències que la
Constitució atribueix al Govern, aquest assumirà la direcció de tots els
serveis compresos en l'article anterior i les forces i cossos de seguretat de
l'Estat podran intervenir en funcions atribuïdes a la policia de la
Generalitat, en els casos següents:
a) A requeriment de la Generalitat, i la intervenció cessarà a instàncies
d'aquesta.
b) Per pròpia iniciativa, quan consideri greument compromès l'interès de
l'Estat, i amb l'aprovació de la Junta de Seguretat. En supòsits d'especial
urgència, les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran intervenir sota la
responsabilitat exclusiva del Govern, i aquest en donarà compte a les Corts
Generals. Les Corts Generals, a través dels procediments constitucionals,
podran exercir les competències que els corresponguin.
2. En els casos de declaració de l'estat d'alarma, d'excepció o de setge, totes
les forces i cossos policíacs quedaran a les ordres directes de l'autoritat
civil o militar que, en el seu cas, correspongui, d'acord amb la legislació que
regularà aquestes matèries.
Article 15
És de competència plena de la Generalitat la regulació i administració de
l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i
especialitats, en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici d'allò que
disposen l'article 27 de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a
l'apartat primer de l'article 81 d'aquella, el desenvolupin, de les facultats
que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la
Constitució i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
Article 16
1. En el marc de les normes bàsiques de l'Estat, pertoca a la Generalitat el
desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de radiodifusió i televisió
en els termes i casos establerts en la llei que reguli l'Estatut Jurídic de la
Ràdio i la Televisió.
2. Li pertoca igualment, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, el
desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de premsa i, en general, de
tots els mitjans de comunicació social.
3. En els termes establerts als apartats anteriors d'aquest article, la
Generalitat podrà regular, crear i mantenir la seva pròpia televisió, ràdio i
premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per a
l'acompliment dels seus fins.
Article 17
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya el desenvolupament legislatiu i
l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat
interior.
2. En matèria de seguretat social, correspondrà a la Generalitat de
Catalunya:
a) El desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de
l'Estat, salvant les normes que en configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social.
3. Correspondrà també a la Generalitat de Catalunya l'execució de la legislació
de l'Estat sobre productes farmacèutics.
4. La Generalitat de Catalunya podrà organitzar i administrar amb aquestes
finalitats i dintre el seu territori tots els serveis relacionats amb les
matèries susdites, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i
fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, mentre que l'Estat es
reservarà l'alta inspecció conduent al compliment de les funcions i
competències contingudes en aquest article.
5. La Generalitat de Catalunya ajustarà l'exercici de les competències que
assumeixi en matèria de sanitat i de seguretat social a criteris de
participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de
treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei
establirà.
Article 18
Quant a l'administració de justícia, llevat de la militar, correspon a la
Generalitat:
1. Exercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i
del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de
l'Estat.
2. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans
jurisdiccionals a Catalunya i la localització de llur capitalitat.
3. Coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals i
en la instal·lació dels Jutjats, sotmetent-se en tot cas a allò que disposa la
Llei Orgànica del Poder Judicial.
Article 19
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el qual s'integrarà l'actual
Audiència Territorial de Barcelona, és l'òrgan jurisdiccional en què culminarà
l'organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual s'esgotaran
les successives instàncies processals, en els termes de l'article 152 de la
Constitució i d'acord amb el present Estatut.
Article 20
1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s'estén:
a) En l'ordre civil, a totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de
cassació i de revisió en les matèries de Dret Civil Català.
b) En l'ordre penal i social, a totes les instàncies i graus, amb excepció dels
recursos de cassació i de revisió.
c) En l'ordre contenciós-administratiu, a totes les instàncies i graus quan es
tracti d'actes dictats pel Consell Executiu o Govern i per l'Administració de
la Generalitat, en les matèries la legislació de les quals correspongui de
manera exclusiva a la Comunitat Autònoma i, en primera instància, quan es
tracti d'actes dictats per l'Administració de l'Estat a Catalunya.
d) A les qüestions de competència entre òrgans judicials a Catalunya.
e) Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu
català que hauran de tenir accés als Registres de la Propietat.
2. En la resta de matèries es podrà interposar, quan s'escaigui, davant el
Tribunal Suprem, el recurs de cassació o el que correspongui segons les Lleis
de l'Estat i, si s'escau, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà també els
conflictes de competència i jurisdicció entre els Tribunals de Catalunya i els
de la resta d'Espanya.
Article 21
1. El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà nomenat
pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. El President de la
Generalitat ordenarà la publicació d'aquest nomenament al Diari Oficial de la
Generalitat.
2. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya s'efectuarà en la forma prevista a les lleis orgàniques
del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial.
Article 22
A instància de la Generalitat, l'òrgan competent convocarà els concursos i
oposicions per a cobrir les places vacants a Catalunya de Magistrats, Jutges,
Secretaris judicials i tot altre personal al servei de l'Administració de
Justícia d'acord amb allò que disposi la Llei Orgànica del Poder
Judicial.
Article23
1. Els concursos, oposicions i nomenaments per a cobrir les places vacants
a Catalunya de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i altre personal al
servei de l'administració de Justícia seran efectuats en la forma prevista en
les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder
Judicial i hi serà un mèrit preferent l'especialització en dret català. En cap
cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge.
2. L'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal correspon íntegrament
a l'Estat, de conformitat amb les lleis generals.
Article 24
1. Els Notaris i els Registradors de la Propietat i Mercantils seran
nomenats per la Generalitat, de conformitat amb les Lleis de l'Estat. Per a la
provisió de notaries els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si
exerceixen en el territori de Catalunya com a la resta d'Espanya. En aquests
concursos i oposicions, serà mèrit preferent l'especialització en dret català.
En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge.
2. La Generalitat participarà en la fixació de les demarcacions corresponents
als Registres de la Propietat i Mercantils per a acomodar-les a allò que es
disposi en aplicació de l'article 18, paràgraf 2 d'aquest Estatut. També
participarà en la fixació de les demarcacions notarials i del nombre de
notaris, d'acord amb allò que prevegin les lleis de l'Estat.
Article 25
1. Totes les competències esmentades en els articles anteriors i d'altres en
aquest Estatut, s'entenen referides al territori de Catalunya.
2. En l'exercici de les seves competències exclusives correspon a la
Generalitat, segons s'escaigui, la potestat legislativa, la potestat
reglamentària i la funció executiva, inclosa la inspecció. En el cas de les
matèries assenyalades a l'article 11 d'aquest Estatut, o amb el mateix caràcter
en altres dels seus preceptes, llur exercici s'haurà de sotmetre a les normes
reglamentàries que l'Estat dicti en desenvolupament de la seva
legislació.
3. La Generalitat de Catalunya integrarà en la seva organització els serveis
corresponents per tal de dur a terme les competències que li atribueix aquest
Estatut.
Article 26
1. En matèria de la competència exclusiva de la Generalitat, el dret català és
l'aplicable en el seu territori amb preferència a qualsevol altre.
2. En defecte de dret propi el dret de l'Estat serà d'aplicació
supletòria.
3. En la determinació de les fonts del dret civil, l'Estat respectarà les
normes de dret civil català.
Article 27
1. Per a la gestió i prestació de serveis propis corresponents a matèries de la
seva competència exclusiva, la Generalitat podrà celebrar convenis amb altres
comunitats autònomes. Aquests acords hauran d'ésser aprovats pel Parlament de
Catalunya i comunicats a les Corts Generals i entraran en vigor al cap de
trenta dies d'aquesta comunicació, salvant que les Corts acordin en l'esmentat
termini que, per llur contingut, el conveni ha de seguir el tràmit previst en
el paràgraf segon d'aquest article com a acord de cooperació.
2. La Generalitat també podrà establir acords de cooperació amb altres
comunitats autònomes, prèvia autorització de les Corts Generals.
3. La Generalitat de Catalunya adoptarà les mesures necessàries per a
l'execució dels tractats i convenis internacionals en allò que afectin les
matèries atribuïdes a la seva competència, segons el present Estatut.
4. Per tal com el català és patrimoni d'altres territoris i comunitats, ultra
els vincles i la correspondència que mantinguin les institucions acadèmiques i
culturals, la Generalitat podrà sol·licitar del Govern que celebri i presenti,
si s'escau, a les Corts Generals, per a llur autorització, els tractats o
convenis que permetin l'establiment de relacions culturals amb els Estats on
s'integrin o resideixin aquells territoris i comunitats.
5. La Generalitat serà informada, en l'elaboració dels tractats i convenis,
així com dels projectes de legislació duanera, en allò que afecti matèries del
seu específic interès.
Article 28
1. La Generalitat podrà sol·licitar de l'Estat la transferència o delegació de
competències no assumides en el present Estatut.
2. La Generalitat podrà sol·licitar de les Corts Generals que les lleis marc
que aquestes aprovin en matèria de competència exclusiva de l'Estat atribueixin
expressament a la Generalitat la facultat de legislar en el desenvolupament de
les esmentades lleis, en els termes de l'apartat 1 de l'article 150 de la
Constitució.
Article 29
1. La Generalitat està integrada pel Parlament, el President de la Generalitat
i el Consell Executiu o Govern.
2. Les lleis de Catalunya ordenaran el funcionament d'aquestes institucions
d'acord amb la Constitució i el present Estatut.
Capítol I
El Parlament
Article 30
1. El Parlament representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat
legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l'acció política de
govern i exerceix les altres competències que li siguin atribuïdes per la
Constitució i, d'acord amb ella i l'Estatut, per la llei que aprovi el propi
Parlament.
2. El Parlament és inviolable.
3. El Parlament té la seu a la ciutat de Barcelona, però podrà celebrar
reunions en altres indrets de Catalunya en la forma i supòsits que la llei
determinarà.
Article 31
1. El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi
universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que
el mateix Parlament aprovarà. El sistema electoral serà de representació
proporcional i assegurarà a més l'adequada representació de totes les zones del
territori de Catalunya.
2. Els membres del Parlament de Catalunya seran inviolables pels vots i opinions
que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat, no podran ésser
detinguts ni retinguts pels actes delictius comesos en el territori de
Catalunya, salvant en cas de flagrant delicte, i correspondrà de decidir, en
tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici, al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya. Fora d'aquest territori la responsabilitat
penal serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del
Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estaran sotmesos a mandat imperatiu.
Article 32
1. El Parlament tindrà un president, una Mesa i una Diputació permanent. El
reglament del Parlament en regularà la composició i elecció.
2. Funcionarà en ple i en comissions. Les comissions permanents podran elaborar
i aprovar lleis, sens perjudici de la capacitat del plenari per a reclamar-ne
el debat i aprovació en qualsevol moment del procés legislatiu.
3. El Reglament precisarà el nombre mínim de diputats per a la formació dels
Grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en el procés legislatiu i les
funcions de la junta de llurs portaveus. Els Grups Parlamentaris participaran
en totes les comissions en proporció de llurs membres.
4. El Parlament es reunirà en sessions ordinàries i extraordinàries. Les
sessions extraordinàries seran convocades pel seu President, per acord de la
Diputació permanent o a petició d'una quarta part dels diputats o del nombre de
Grups Parlamentaris que el reglament determinarà. També es reunirà en sessió
extraordinària a petició del President de la Generalitat.
5. Els acords, per a ésser vàlids, tant al ple com a les comissions, hauran
d'ésser adoptats en reunions reglamentàries amb l'assistència de la majoria
dels components i per aprovació de la majoria dels presents, llevat dels casos
en què el reglament o la llei exigeixin un quòrum més alt.
6. La iniciativa legislativa correspon als diputats, al Consell Executiu o
Govern i, en els termes que una llei de Catalunya estableixi, als òrgans
polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de l'organització
territorial de Catalunya. La iniciativa popular per a la presentació de
proposicions de llei que hagin d'ésser tramitades pel Parlament de Catalunya
serà regulada per aquest mitjançant una llei, d'acord amb allò que estableix la
llei orgànica prevista a l'article 87, 3, de la Constitució.
Article 33
1. El Parlament de Catalunya exerceix la potestat legislativa mitjançant
l'elaboració de lleis. Aquesta potestat només serà delegable en el Consell
Executiu o Govern en termes idèntics a aquells que per al supòsit de delegació
de les Corts Generals al Govern estableixen els articles 82, 83 i 84 de la
Constitució.
2. Les lleis de Catalunya seran promulgades, en nom del Rei, pel President de
la Generalitat, el qual n'ordenarà la publicació al Diari Oficial de la
Generalitat en el termini de quinze dies des de llur aprovació i al Boletín
Oficial del Estado. A efectes de llur entrada en vigor regirà la data de llur
publicació al Diari Oficial de la Generalitat. La versió oficial castellana
serà la de la Generalitat.
Article 34
També correspon al Parlament de Catalunya:
1. Designar els senadors que representaran la Generalitat al Senat. La
designació s'haurà de fer en convocatòria específica per a aquest tema i en
proporció al nombre de diputats de cada Grup Parlamentari. Els senadors
designats d'acord amb aquest article hauran d'ésser diputats del Parlament de
Catalunya i cessaran com a senadors, a part d'allò que disposa en aquesta
matèria la Constitució, quan cessin com a Diputats.
2. Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels
Diputats i nomenar un màxim de tres diputats del Parlament encarregats de llur
defensa.
3. Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció d'un projecte de llei.
4. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal
Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència
l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució.
Article 35
Sens perjudici de la institució prevista a l'article 54 de la Constitució i de
la coordinació amb aquesta, el Parlament podrà nomenar un Síndic de Greuges per
a la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans, a
efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la
Generalitat. Una llei de Catalunya n'establirà l'organització i el
funcionament.
Capítol II
El President
Article 36
1. El President serà elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel
Rei.
2. El President de la Generalitat dirigeix i coordina l'acció del Consell
Executiu o Govern i ostenta la més alta representació de la Generalitat i
l'ordinària de l'Estat a Catalunya.
3. El President podrà delegar temporalment funcions executives en un dels
Consellers.
4. El President serà, en tot cas, políticament responsable davant del
Parlament.
5. Una llei de Catalunya determinarà la forma d'elecció del President, el seu
estatut personal i les seves atribucions.
Capítol III
El Consell Executiu o Govern
Article 37
1. El Consell, òrgan
col·legiat de govern amb funcions executives i administratives, serà regulat
per llei de Catalunya la qual en determinarà la composició, l'estatut, la forma
de nomenament i la cessació dels membres i llurs atribucions.
2. El Consell respon políticament davant del Parlament de forma solidària, sens
perjudici de la responsabilitat directa de cada Conseller per la seva
gestió.
3. La seu del Consell serà a la ciutat de Barcelona, i els seus organismes,
serveis i dependències podran establir-se en diferents indrets de Catalunya
d'acord amb criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de
funcions.
4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Consell Executiu o Govern
i de l'Administració de la Generalitat que ho requeriran seran publicats en el
Diari Oficial de la Generalitat. Aquesta publicació serà suficient, a tots els
efectes, per a la validesa dels actes i l'entrada en vigor de les disposicions
i normes de la Generalitat. En relació amb la publicació al Boletín Oficial del
Estado, caldrà atenir-se a allò que disposi la corresponent norma de
l'Estat.
Article 38
El President de la Generalitat i els Consellers, durant llur mandat i pels
actes delictius comesos en territori de Catalunya, no podran ésser detinguts ni
retinguts sinó en cas de flagrant delicte, i correspondrà decidir, en tot cas,
sobre llur inculpació, presó, processament i judici al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya. Fora de l'esmentat territori, la responsabilitat penal
serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del
Tribunal Suprem.
Article 39
El Consell podrà interposar recurs d'inconstitucionalitat. També podrà, per
iniciativa pròpia o previ acord del Parlament, personar-se davant el Tribunal
Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència
l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució.
Capítol IV
Del control de la Generalitat
Article 40
1. Les lleis de Catalunya estaran excloses del recurs contenciós-administratiu
i només estaran sotmeses al control de llur constitucionalitat exercit pel
Tribunal Constitucional.
2. Contra els actes i acords i les normes reglamentàries emanades dels òrgans
executius i administratius de la Generalitat, es podrà presentar recurs davant
la jurisdicció contenciosa-administrativa.
Article 41
Sens perjudici d'allò que disposa l'apartat 1 de l'article anterior, una llei
de Catalunya crearà i regularà el funcionament d'un organisme de caràcter
consultiu que dictaminarà, en els casos que la mateixa llei determinarà, sobre
l'adequació al present Estatut dels projectes o proposicions de llei sotmesos a
debat i aprovació del Parlament de Catalunya. La interposició davant del
Tribunal Constitucional del recurs d'inconstitucionalitat pel Consell Executiu
o Govern de la Generalitat o pel Parlament de Catalunya exigirà com a requisit
previ un dictamen de l'esmentat organisme.
Article 42
Estatut
d'Autonomia. Títol tercer: Finances i Economia
Article 43
1. El patrimoni de la Generalitat estarà integrat per:
1) El patrimoni de la Generalitat en el moment d'aprovar-se l'Estatut.
2) Els béns afectes a serveis traspassats a la Generalitat.
3) Els béns adquirits per la Generalitat per qualsevol títol jurídic
vàlid.
2. El patrimoni de la Generalitat, la seva administració, defensa i conservació
seran regulats per una llei de Catalunya.
Article 44
La hisenda de la Generalitat es constitueix amb:
1. Els rendiments dels impostos que la Generalitat establirà.
2. Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat als quals es refereix la
Disposició addicional sisena i de tots aquells la cessió dels quals sigui
aprovada per les Corts Generals.
3. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat per
impostos directes i indirectes, inclosos els monopolis fiscals.
4. El rendiment de les seves pròpies taxes per aprofitaments especials i per la
prestació de serveis directes de la Generalitat, siguin de pròpia creació o com
a conseqüencia de traspassos de serveis estatals.
5. Les contribucions especials que estableixi la Generalitat en l'exercici de
les seves competències.
6. Els recàrrecs sobre impostos estatals.
7. Si s'escau, els ingressos procedents del Fons de Compensació
Interterritorial.
8. Altres assignacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat.
9. L'emissió de deute i el recurs al crèdit.
10. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
11. Ingressos de dret privat; llegats i donacions, subvencions.
12. Multes i sancions en l'àmbit de les seves competències.
Article 45
1. Quan es completi el traspàs de serveis, o en complir-se el sisè any de
vigència d'aquest Estatut, si la Generalitat ho sol·licita, la participació
anual en els ingressos de l'Estat citada al número 3 de l'article anterior i
definida a la disposició transitòria 3» es negociarà damunt les bases
següents:
a) La mitjana dels coeficients de població i esforç fiscal de Catalunya, aquest
últim mesurat per la recaptació al seu territori de l'impost sobre la renda de
les persones físiques.
b) La quantitat equivalent a l'aportació proporcional que correspongui a
Catalunya pels serveis i càrregues generals que l'Estat continuï assumint com a
propis.
c) El principi de solidaritat interterritorial al qual es refereix la
Constitució, que s'aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real
per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d'Espanya.
d) Altres criteris que es considerin procedents.
2. La fixació del nou percentatge de participació serà objecte de negociació
inicial i serà revisable a sol·licitud del Govern o de la Generalitat cada cinc
anys.
Article 46
1. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels seus propis tributs correspondrà
a la Generalitat, la qual disposarà de plenes atribucions per a l'execució i
organització d'aquestes tasques, sens perjudici de la col·laboració que pugui
establir-se amb l'Administració Tributària de l'Estat, especialment quan així
ho exigeixi la naturalesa del tribut.
2. En el cas dels impostos els rendiments dels quals haguessin estat cedits, la
Generalitat assumirà per delegació de l'Estat llur gestió, recaptació,
liquidació i inspecció, sens perjudici de la col·laboració que pugui establir-se
entre ambdues administracions, tot això d'acord amb allò que especifiqui la
llei que fixarà l'abast i condicions de la cessió.
3. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels altres impostos de
l'Estat recaptats a Catalunya correspondrà a l'Administració Tributària de
l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat pugui rebre
d'aquest, i de la col·laboració que pugui establir-se especialment quan així ho
exigeixi la naturalesa del tribut.
Article 47
La Generalitat gaudirà del tractament fiscal que la llei estableixi per a
l'Estat.
Article 48
1. Correspon a la Generalitat la tutela financera sobre els ens locals
respectant l'autonomia que els reconeixen els articles 140 i 142 de la
Constitució i d'acord amb l'article 9,8, d'aquest Estatut.
2. És competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació,
liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens
perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor
de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de
col·laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió,
liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els
ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en
ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través
de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que
seran establerts per a les esmentades participacions.
Article 49
Correspon al Consell Executiu o Govern l'elaboració i aplicació del pressupost
de la Generalitat, i al Parlament el seu examen, esmena, aprovació i control.
El pressupost serà únic i inclourà la totalitat de les despeses i ingressos de
la Generalitat i dels organismes, institucions i empreses que en
depenguin.
Article 50
Correspon exclusivament al Parlament la potestat pròpia de la Generalitat,
d'establir i exigir els impostos, taxes i contribucions especials, així com la
fixació de recàrrecs.
Article 51
1. La Generalitat, mitjançant acord del Parlament, podrà emetre deute públic
per a finançar despeses d'inversió.
2. El volum i característiques de les emissions s'establiran d'acord amb
l'ordenació general de la política creditícia i en coordinació amb
l'Estat.
3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els
efectes.
Article 52
La Generalitat queda facultada per a constituir institucions que fomentin la
plena ocupació i el desenvolupament econòmic i social en el marc de les seves
competències.
Article 53
La Generalitat, d'acord amb allò que estableixin les lleis de l'Estat,
designarà els seus propis representants en els organismes econòmics, les
institucions financeres i les empreses públiques de l'Estat la competència dels
quals s'estengui al territori català i que per llur natura no siguin objecte de
traspàs.
Article 54
La Generalitat podrà constituir empreses públiques com a mitjà d'execució de
les funcions que siguin de la seva competència, segons allò que estableix el
present Estatut.
Article 55
1. La Generalitat, com a poder públic, podrà fer ús de les facultats previstes
a l'apartat 1) de l'article 130 de la Constitució, i podrà fomentarm mitjançant
una legislació adequada les societats cooperatives en els termes resultants del
número 24 de l'article 9 del present Estatut.
Article 56
1. La reforma de l'Estatut s'ajustarà al següent procediment:
a) La iniciativa de la reforma correspondrà al Consell Executiu o Govern de la
Generalitat, al Parlament de Catalunya a proposta d'una cinquena part dels seus
diputats o a les Corts Generals.
b) La proposta de la reforma requerirà, en tot cas, l'aprovació del Parlament
de Catalunya per majoria de dues terceres parts, l'aprovació de les Corts
Generals mitjançant Llei Orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels
electors.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per
les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral,
no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà
transcorregut un any.
3. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals mitjançant una Llei
Orgànica inclourà l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui el
referèndum al qual es refereix el paràgraf b) de l'apartat 1, d'aquest article.
Article 57
No obstant allò que disposa l'article anterior, quan la reforma tingués per
objecte la simple alteració de l'organització dels poders de la Generalitat i
no afectés les relacions de la Comunitat Autònoma amb l'Estat, es podrà
procedir de la manera següent:
a) Elaboració del projecte de reforma pel Parlament de Catalunya.
b) Consulta a les Corts Generals.
c) Si en el termini de trenta dies, a partir de la recepció de la consulta
prevista a l'apartat precedent, les Corts Generals no es declaressin afectades
per la reforma, es convocarà degudament autoritzat un referèndum sobre el text
proposat.
d) Es requerirà, finalment, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una
Llei Orgànica.
Primera
En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i
actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa
interna de la Vall d'Aran.
Segona
Mitjançant la corresponent norma de l'Estat, i sota la tutela d'aquest, es
crearà i regularà la composició i funcions d'un Patronat de l'Arxiu de la
Corona d'Aragó, en el qual tindran participació preeminent la Generalitat de
Catalunya, altres Comunitats Autònomes i províncies, si s'escau.
Tercera
1. Mentre no siguin cobertes per llurs titulars, i sempre que hagin resultat
deserts els concursos i oposicions corresponents, les vacants existents o que
es produiran en els òrgans jurisdiccionals de Catalunya podran ésser cobertes,
temporalment, per personal designat per la Sala de Govern del Tribunal Superior
de Justícia, aplicant les normes que per a aquest supòsit contingui la Llei
Orgànica del Poder Judicial. El personal interí que en el seu cas serà nomenat
cessarà quan sigui nomenat el titular.
2. Quan les necessitats del servei ho aconsellaran, i mentre no serà resolta
l'oportuna ampliació de plantilla del personal al servei de l'Administració de
Justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podrà cobrir
interinament, d'acord amb allò previst a l'apartat anterior, les places de les
quals se sol·licita l'ampliació. Als efectes d'aquest precepte es considera
personal al servei de l'Administració de Justícia el que així es definirà en la
Llei Orgànica del Poder Judicial.
Quarta
A partir de l'entrada en vigor del present Estatut, els pressupostos que
elaboraran i aprovaran les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida
i Tarragona seran units al de la Generalitat.
Cinquena
Atesa la vocació cultural de Catalunya, l'Estat i la Generalitat hi consideraran
el servei de la cultura com a deure i atribució essencial, d'acord amb allò que
preveu l'apartat 2 de l'article 149 de la Constitució i per això col·laboraran
en llurs accions per al foment i desenvolupament del patrimoni cultural comú,
en les seves diferents expressions lingüístiques i modalitats.
En el marc d'aquesta col·laboració es facilitarà la comunicació cultural amb
altres comunitats autònomes i províncies, prestant especial atenció a totes
aquelles amb les quals Catalunya hagués tingut particulars vincles històrics,
culturals o comercials.
Sisena
1. Se cedeix a la Generalitat, en els termes previstos al paràgraf 3 d'aquesta
Disposició, el rendiment dels següents tributs:
a) Impost sobre el Patrimoni net.
b) Impost sobre transmissions patrimonials.
c) Impost sobre successions i donacions.
d) Impostos sobre el
luxe que es recapten al lloc de destinació.
L'eventual supressió o modificació d'algun d'aquests impostos implicarà
l'extinció o modificació de la cessió.
2. El contingut d'aquesta Disposició podrà ésser modificat mitjançant acord del
Govern amb la Generalitat, que serà tramitat pel Govern com a projecte de llei.
A aquests efectes, la modificació de la present Disposició no serà considerada
modificació de l'Estatut.
3. L'abast i condicions de la cessió s'establiran per la Comissió Mixta a la
qual es refereix l'apartat 2 de la Disposició transitòria 3a., que en tot cas
els referirà a rendiments a Catalunya. El Govern tramitarà l'acord de la
Comissió com a projecte de llei, o, si concorreguessin raons d'urgència, com a
Decret-llei, en el termini de sis mesos a partir de la constitució del primer
Consell Executiu o Govern de la Generalitat.
Setena
L'exercici de les competències financeres reconegudes per aquest Estatut a la
Generalitat s'ajustarà a allò que estableixi la Llei Orgànica a la qual es
refereix l'apartat 3 de l'article 157 de la Constitució.
Primera
La Junta de Seguretat prevista al paràgraf 6 de l'article 13 d'aquest Estatut haurà
de constituir-se en el termini de tres mesos, a partir del nomenament del
primer Consell Executiu o Govern de la Generalitat que es constituirà, d'acord
amb allò que preveu aquest Estatut, als efectes de coordinar les competències
de l'Estat i de la Generalitat en aquesta matèria.
Segona
Mentre les Corts Generals no elaboraran les lleis a les quals es refereix
aquest Estatut, i el Parlament de Catalunya no legislarà sobre les matèries de
la seva competència, continuaran en vigor les actuals lleis i disposicions de
l'Estat que es refereixen a les esmentades matèries, sens perjudici que llur
desenvolupament legislatiu, si s'escau, i llur execució, siguin efectuats per
la Generalitat en els supòsits així previstos en aquest Estatut.
Tercera
1. Fins que s'haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les
competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l'Estat garantirà el
finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual
al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència.
2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una
Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a
fixar el percentatge de participació previst a l'apartat 3 de l'article 44. El
mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos
indirectes dels serveis, i també les despeses d'inversió que
corresponguin.
3. La Comissió Mixta de l'apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre
duri el període transitori, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació
dels Pressupostos Generals de l'Estat a les Corts.
4. A partir del mètode fixat a l'apartat segon, s'establirà un percentatge en
el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per
l'Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la
Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la suma dels ingressos
obtinguts per l'Estat en els capítols I i II de l'últim pressupost anterior a
la transferència dels serveis valorats.
Quarta
Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al
Parlament, aquest serà elegit d'acord amb les normes següents:
1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional
convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la
promulgació d'aquest Estatut. Les eleccions s'hauran de celebrar en el termini
màxim de seixanta dies des del de la convocatòria.
2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135
diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un Diputat per cada
50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona,
Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats més un per cada 40.000
habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret
dels majors de divuit anys, segons un sistema d'escrutini proporcional.
4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur
respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa
electoral vigent atribueix a la Junta Central.
Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de
l'elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala
Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de Barcelona, fins que
quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també
entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de
les Juntes electorals provincials.
Contra les resolucions de l'esmentada Sala de l'Audiència Territorial no hi
cabrà cap recurs.
5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d'aplicació
les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de
les Corts Generals.
Cinquena
1. Un cop proclamats els resultats de les eleccions, i en un termini màxim de
vuit dies, el primer Parlament de Catalunya es constituirà amb una mesa d'edat
integrada per un president i dos secretaris, i procedirà immediatament a elegir
la mesa provisional. Aquesta es compondrà d'un president, dos vice-presidents i
quatre secretaris.
2. En una segona sessió, que se celebrarà, com a màxim, deu dies després de
l'acabament de la sessió constitutiva, el president del Parlament, havent
consultat els portaveus designats pels partits o grups polítics amb
representació parlamentària, proposarà d'entre els membres del Parlament un
candidat a President de la Generalitat i es procedirà, després d'un debat, a la
votació.
3. Per ésser elegit President de la Generalitat el candidat haurà d'obtenir els
vots de la majoria absoluta dels membres del Parlament. Aquesta elecció
suposarà alhora l'aprovació del programa de govern i de la composició del
Consell Executiu proposats pel candidat elegit.
4. Si no assoleix aquella majoria, el mateix candidat podrà sotmetre's a una
segona votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, en la qual també es
requerirà la majoria absoluta per a ésser elegit President. Si tampoc no
assolís la majoria absoluta en la segona votació, el mateix candidat podrà
sotmetre's a una tercera votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, i
serà elegit President si obtingués el vot favorable de la majoria simple dels
diputats.
5. Si després d'aquesta tercera votació el candidat no resulta elegit, haurà
d'iniciar-se el procediment amb un altre candidat, designat en els mateixos
termes de l'apartat 2 d'aquesta Disposició transitòria.
6. Si passats dos mesos des de la primera votació cap candidat no obté la
confiança del Parlament, aquest quedarà dissolt i es convocaran noves eleccions
en el termini de quinze dies.
7. Elegit el primer President de la Generalitat, l'organització d'aquesta
s'acomodarà a allò que preveu aquest Estatut, i cessaran el President i els
Consellers nomenats a l'empara del Reial Decret-llei 41/1977, de 29 de
setembre.
Sisena
El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present
Estatut corresponen a la Generalitat es farà d'acord amb les bases
següents:
1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el
termini màxim d'un mes serà nomenada una comissió mixta encarregada
d'inventariar els béns i drets de l'Estat que hauran d'ésser objecte de traspàs
a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d'ésser
traspassats i de procedir a l'adaptació, si cal, dels que passaran a la
competència de la Generalitat.
2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel
Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves
normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de
proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords
figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín
Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència
a partir d'aquesta publicació.
3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada
servei. En tot cas, l'esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de
dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s'haurà de
completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat,
d'acord amb aquest Estatut.
4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del
traspàs de béns immobles de l'Estat a la Generalitat, la certificació per la
Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta
certificació haurà de contenir els requisits exigits per Llei
Hipotecària.
El canvi de titularitat en els contractes d'arrendament de locals per a
oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a
l'arrendador a extingir o renovar el contracte.
5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres
institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat
passaran a dependre d'aquesta, i els seran respectats tots els drets de
qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs,
àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l'Estat en
igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d'aquesta manera
podran exercir llur dret permanent d'opció.
Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris,
seran d'aplicació les disposicions de l'Estat vigents sobre la matèria.
6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució
de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de
setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les
competències el traspàs de les quals serà en curs d'execució se'n continuarà la
tramitació d'acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs.
Tant en un cas com en l'altre, les transferències realitzades s'adaptaran, si
calia, als termes d'aquest Estatut.
7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran
transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d'acord amb allò establert
en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa
requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l'execució i gestió
d'aquests mateixos serveis.
8. La Comissió Mixta creada d'acord amb l'article 3 del Reial Decret de 30 de
setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta
esmentada a l'apartat 1 d'aquesta Disposició transitòria.
Setena
Les transferències que calgui fer en matèria d'ensenyament per a traspassar a
la competència de la Generalitat els serveis i centres de l'Estat a Catalunya
seran fetes d'acord amb els calendaris i programes que defineixi la Comissió
Mixta.
Vuitena
Pel que es refereix a televisió, l'aplicació de l'apartat 3 de l'article 16
d'aquest Estatut suposa que l'Estat atorgarà en règim de concessió a la
Generalitat la utilització d'un tercer canal, de titularitat estatal, que cal
crear específicament per a la seva emissió en el territori de Catalunya, en els
termes que prevegi l'esmentada concessió.
Fins a la posada en funcionament efectiu d'aquest nou canal de televisió,
Radiotelevisión Española (RTE) articularà a través de la seva organització a
Catalunya un règim transitori de programació específica per al territori de
Catalunya, que Televisió Espanyola emetrà per la segona cadena (UHF).